Situació de la llengua a la Catalunya del Nord (2)

Gentil PUIG (CCCV)

Congrès de l’Associacionisme Cultural Català (Barcelona, 2-4/10/2008)

Eix num. 5 - Àmbit de la Catalunya del Nord

SITUACIÓ DE LA LLENGUA A LA CATALUNYA DEL  NORD

(2)

Enquestes sobre els Usos Lingüístics a la Catalunya del Nord (EULCN)

Els resultats globals de dues enquestes recents; una primera encarregada per l’Institut de Sociolingüística Catalana (ISC) de la Generalitat de Catalunya, realitzada en francès i per telèfon el mes de gener de 2004; una segona enquesta complementària realitzada en català per estudiants de català de la Universitat de Perpinyà amb l’orientació de l’Observatori Sociolingüístic (OSL) de la Delegació territorial de l’IEC de la Universitat de Perpinyà, el novembre de 2004.

Els resultats de les persones enquestades del mes de gener (ISC) expressen alló que realment els agradaria que fos l’ús de la llengua. Són representacions de la realitat dels propis enquestats i no pas la realitat observable de l’ús de la llengua catalana (alguns especialistes les consideren més importants que l’ús real). Per contra, l’enquesta del mes novembre (OSL) realitzada en català indica la competència real i fins i tot certes actituds d’ús de la llengua. Aquests darrers resultats semblen molt més conformes a la realitat.

Ens centrarem ara en dos reptes essencials que les representacions han posat en relleu i que concerneixen, d’una banda, la situació i les perspectives de l’ensenyament escolar del català, i de l’altra, les perspectives de l’ús social de la llengua a la Catalunya del Nord.

Demanda dels pares d’alumnes i ensenyament escolar del i en català.

Un 75 % dels pares d’alumnes de l’enquesta “EULCN”, és a dir, les tres quartes parts, reclamen un ensenyament del català per als seus fills. Són uns percentatges prou significatius d’una demanda social forta i tossuda que, fins ara, des de les institucions ningú no ha orientat, ni analitzat, ni tampoc no ha atès correctament. Amb tot, l’àmbit de l’ensenyament de la llengua a la Catalunya del Nord, és l’únic en el qual s’han pogut aconseguir avenços significatius a favor de la llengua catalana d’ençà de 1951, data de la Llei Deixonne. Han estat conquestes jurídiques durant més de 40 anys de lluites dels defensors de les llengües “regionals” de França.

Costarà molt de modificar una concepció i una pràctica republicana concebuda ara fa més de dos segles contra les monarquies reaccionàries; una concepció republicana reforçada durant la III República amb l’escola laica gratuïta i obligatòria. Els temps i el context polític i social han canviat, però, la República no canvia els seus fonaments. Com ja hem dit, l’Article 2 de la Constitució imposa la prioritat a una llengua única: el francès. En aquest context cal trobar la fòrmula i la manera per a fer compatibles 3 principis que, ara per ara, semblen indefugibles i irrenunciables, a uns i altres:

1- La igualtat republicana per a tots els ciutadans,

2- La prioritat de l’ensenyament de la llengua francesa  (Article 2 de la Constitució)

3- El respecte de la llengua i la cultura regional (Article 1 de la Constitució)

És a dir al punt 3, el respecte de la llengua històrica del país i l’ensenyament per a tots els alumnes i no únicament per a alguns privilegiats o “indígenes”. Cal aconseguir l’ensenyament generalitzat de la llengua catalana, a un moment o a un altre, a un nivell educatiu o a un altre de cada alumne nord-català. És una qüestió de voluntat política perquè una majoria d’alumnes hi puguin tenir accés, i arribar a un nivell de coneixement més o menys intensiu, segons les possibilitats.

Quines són les possibilitats d’estendre l’ensenyament del català més que el que fins ara s’ha fet ? Les autoritats acadèmiques diuen que ja fan el màxim del que permeten les orientacions ministerials actuals, en un context de compressió pressupostària i de reducció de llocs de treball en l’ensenyament públic. No ho ignorem, però, l’experiència demostra que, malgrat totes les dificultats pressupostàries quan hi ha voluntat política, sempre existeix una solució.

Com arribar a un redreçament de l’ús de la llengua en els àmbits més significatius ?

Un altre objectiu concerneix aquells àmbits d’ús social de la llengua catalana que són deficitaris, i en els quals és possible avançar. Els resultats de l’enquesta “EULCN” i la percepció dels propis enquestats són positius, car

-       un 64% manifesta el desig d’augmentar el seu ús, i

-       un 57% creu que tothom hauria de parlar català.

A partir d’aquestes dades, sobre les quals mai no ha existit cap campanya de sensibilització, cal construir i desenvolupar un programa de consolidació de l’ús social, administratiu i cultural. La publicació el desembre de 2007 per l’Assemblea Departamental de la “Carta de Llengua Catalana” ha de servir de base per a una reflexió global. Cal saber quins són objectius a curt, mig i llarg termini per a cada àmbit d’ús. I sobretot, cal passar de les paraules i de les bones intencions als actes reals.