Situació de la llengua a la Catalunya del Nord (3)

   Gentil PUIG (CCCV)

   Congrès de l’Associacionisme Cultural Català (Barcelona, 2-4/10/2008)

   Eix num. 5 - Àmbit de la Catalunya del Nord

   SITUACIÓ DE LA LLENGUA A LA CATALUNYA DEL  NORD

   (3)

   El català als ajuntaments

   La campanya “El català als ajuntaments”, ha estat iniciada per l’ajuntament de Perpinyà. Un      document jurídic recull les indicacions que els ajuntaments poden fer, sense que cap llei estatal ho    impedeixi. Poden decidir de la retolació interna i externa a l’ajuntament dels serveis municipals i dels carrers. Poden redactar circulars, comunicats municipals bilingües, organitzar actes culturals, fer cursos de llengua per a adults i pel personal administratiu. Poden mancomunar esforços amb d’altres municipis. Poden encomanar als especialistes i universitaris que estudiïn la toponímia del seu terme municipal, com s’està fent a certs municipis, com Montferrer al Vallespir. 

Els cursos de llengua catalana

És una de les accions precursores de la recuperació de la llengua a Catalunya del Nord. Cal que la majoria dels municipis nord-catalans ampliïn l’oferta i disposin d’aquests cursos, i també que la coordinació pedagògica utilitzi molt més els recursos didàctics de la xarxa digital i que pugui experimentar els documents en línia molt nombrosos i eficaços. L’experiència d’aprenentatge de les “parelles lingüístiques” entre l’Alt Empordà i el Vallespir s’ha de generalitzar perquè no necessita cap pressupost institucional, consolida els lligams transfronterers i afavoreix un aprenentatge amb trucades telefòniques i comunicació amb correspondència electrònica.

Les associacions culturals

Les associacions culturals nord-catalanes estan passant de l’estadi de conservació del patrimoni -en el qual massa sovint han estat confinades- a l’estadi de modernització de la cultura. Així, certes manifestacions culturals catalanes mobilitzen la gent i sobretot el jovent, com les colles castelleres, els grups de graellers i de diables que tenen un gran èxit, també a Catalunya del Nord. No es tracta d’abandonar les manifestacions tradicionals, cal adaptar-les i modernitzar-les.

   La creació artística i literària.

Un domini en el qual la cultura catalana pot esdevenir universal és el de la creació artística, i l’art català ho ha demostrat, fins i tot a Catalunya del Nord. Citem només dos noms: Pablo Picasso que converteix Ceret en la meca del cubisme (amb la seva estada de 1911 a 1913), i Pau Casals a Prada de Conflent (de 1939 a 1955) i on també trobà refugi Pompeu Fabra. Però no són els únics, Manolo Hugué, Joan Miró, Salvador Dalí i Antoni Tàpies també han marcat l’espai nord-català. El Consell Regional i del Consell Departamental s’han adonat de la rellevància que tenia el Museu d’Art Modern de Ceret i han decidit amb l’ajuntament de Ceret de col·laborar per a fer-ne un lloc altament simbòlic de la cultura catalana. De 1909 a 1914, amb Manolo Hugué, Pablo Picasso, Georges Braque, Marc Chagall, Juan Gris i Naïm Soutine, etc. Ceret fou un indret on l’avanguarda cultural barcelonina i l’Escola de Montmartre varen retrobar-se i projectar-se dins la història internacional de l’art modern. El cubisme deu molt a la vila de Ceret on va madurar amb Picasso, Juan Gris i Georges Braque.

L’àmbit de la creació literària dels joves escriptors nord-catalans representa un altre espai significatiu de la creació artística. Les temàtiques literàries d’aquests joves esciptors, són un reflexe de la societat nord-catalana en la qual són immersos, i les contradiccions de les quals es nodreixen. Societat nord-catalana que descriuen sense miraments amb un llenguatge cru i original resultant, sens dubte, del conflicte cultural franco-català viscut personalment i que és sovint postmodern i gairebé sempre provocatiu. (Cf. El “Manifest revulsista nord-català” de 1998).

   El món empresarial nord-català

El món empresarial nord-català és un dels àmbits menys representat en el moviment nord-català. És un sector que té molta influència i que pot ajudar a una política lingüística forta i coherent. Existeixen empresaris nord-catalans que tenen relacions amb empresaris de Catalunya Principat, alguns assumeixen la catalanitat amb claretat i naturalitat. Existeix una reflexió sobre una economia nord-catalana més moderna. Economia que ha rebut sotregades molt dures durant aquests 25 darrers anys, que busca sortida per als seus productes genuïns amb una nova perspectiva més sostenible i solidària amb les altres economies. Aquesta concepció econòmica -que és molt present i desenvolupada a Bretanya- proposa de relligar producció i identitat cultural amb un estil de mundialització que s’oposa a la globalització ultraliberal. Aquella que no diu el seu nom, ni la seva identitat i que imposa amb mitjans colossals el seu model i els seus interessos per damunt de totes les economies regionals d’arreu del món. En l’espai de la Mediterrània nord-occidental, una dinàmica econòmica s’està dibuixant en un marc euroregional impulsada pels dirigents de la Generalitat, de la Catalunya del Nord, de les Balears i d’Aragó, i potser un dia de València. És un mercat potencial de 12 millions d’habitants. Són unes perspectives suggerents que necessiten desenvolupar-se.

   L’àmbit esportiu nord-català

L’àmbit esportiu nord-català és molt més conegut gràcies a l’equip de rugbi de Perpinyà de la “USAP” que juga a la primera divisió francesa i obté resultats esportius remarcables, és un dels millors clubs de França i fins i tot, un dels grans equips del campionat europeu de rugbi. D’ençà pocs anys, ha establert relacions amb el “Futbol Club Barcelona”. L’himne de l’“USAP” és l’Estaca de Lluís Llach. El Club és un exemple, però no pas un cas aïllat, el món del rugbi és català. Amb els seus èxits s’ha convertit aquests últims anys en una mena de màquina identitària -comparable al Barça- pels seus seguidors i per tot un poble. A Catalunya del Nord, hom recorda encara la impressionant onejada de senyeres dels 25 mil seguidors del club català baixant els Camps Elisis de París, després de la final perduda contra l’”Stade Français” l’any 1998. 

“Perpignan la catalane” i “L’Accent catalan de la République”.

Els eslògans:“Perpignan la catalane”, de la vila de Perpinyà (de dretes), i “L’accent catalan de la République,” del Consell Departamental (d’esquerres), demostren que existeix sobre la catalanitat un consens entre les dues institucions polítiques més significatives. Aquesta situació demostra que la cultura catalana, en sentit ample, és ara un fet assumit per tothom. Dreta i esquerra recolzen la llengua i la cultura nord-catalanes i només la inèrcia i la burocràcia estatal representen un fre molt fort.