Situació de la llengua a la Catalunya del Nord (4)

Gentil PUIG (CCCV)

Congrès de l’Associacionisme Cultural Català (Barcelona, 2-4/10/2008)

Eix num. 5 - Àmbit de la Catalunya del Nord

SITUACIÓ DE LA LLENGUA A LA CATALUNYA DEL  NORD

(4)

Resum de les propostes concretes per al redreçament de la llengua catalana

Les propostes de millora i les reivindicacions per una qüestió tan significativa i problemàtica com la de la llengua i la cultura nord-catalanes, mereixen un estudi molt més aprofundit que el que ara podem presentar. Així que a continuació, només podrem resumir alguns aspectes que considerem malgrat tot fonamentals.

1- Cal reforçar el moviment cultural nord-català amb noves formes i perspectives perquè és la garantia perquè les reivindicacions puguin ser ateses, mitjançant la pressió i les demandes davant de les autoritats ministerials (Inspecció d’Acadèmia), regionals (Conseil Régional) i departamentals (Conseil Départemental).

2- De fa pocs anys, unes possibilitats jurídiques i administratives d’obertura i de respecte de les llengües i cultures regionals s’estan gestant arreu de l’Estat. Es tracta de l’emergència dels convenis Estat-Regió i Estat-Departament que ja s’han aconseguit, en el primer cas, a la Regió Bretanya, i en el segon cas, al Departament dels Pirineus Atlàntics (País Basc). En aquest darrer Departament es tracta d’un inici de normalització lingüística (retolació toponòmica i ensenyament) de dues llengües regionals: la llengua basca (a partir de les variants septentrionals) i de la llengua occitana (variant dialectal gascona, a la qual pertany l’aranès). Caldria que les autoritats departamentals nord-catalanes (Conseil Général dels PO) puguin aconseguir un conveni semblant amb l’Estat francès.

3-  Cal començar a aplicar amb mesures concretes la Carta de la Llengua Catalana recentment aprovada (Desembre de 2007) pel Consell General dels PO (Catalunya del Nord). És un instrument jurídic original i insòlit a França que pot suplir, de moment, allò que l’Estat francès continua refusant, així com l’absència d’un conveni Estat-Departament dels P.O.

4- D’altra banda, el Consell General dels Pirineus Orientals pot ajudar i activar les accions dels ajuntaments a favor del català. De fet, molts ajuntaments nord-catalans ja han començat fa uns 20 anys una retolació dels seus carrers en català i promouen cursos de llengua catalana. Globalment, caldria pensar en una campanya a favor del català, però no sembla pas que, de moment, sigui prevista per cap institució.

5- Una perspectiva realitzable ràpidament, facilitada per l’ajut recent de l’Eurodistricte, són els intercanvis entre ambdós costats de la frontera, fomentant els agermanaments entre municipis, així com també els projectes transfronterers (per ex. el Festival Transfronterer Vallespir-Alt Empordà), organitzat entre el Centre Cultural Català del Vallespir i l’Òmnium Cultural de l’Alt Empordà (2). És una possibilitat molt interessant, massa poc utilitzada, que tenim al nostre abast per a incentivar els intercanvis i alhora afavorir l’ús del català.

6- Pel que fa a l’ensenyament del català caldria que el Consell General dels Pirineus Orientals llancés, per primera vegada, una campanya publicitària per a generalitzar l’ensenyament del català a les escoles primàries, per passar de l’actual 23% al 75% que correspon a la demanda formulada a les enquestes sociolingüístiques. Per arribar-hi cal voluntat política, la mateixa que han mostrat aprovant la Carta de la llengua catalana. És una ocasió per a materialitzar-la. És possible aconseguir-ho, sense pressupost suplementari, a partir dels recursos materials i humans existents, amb un pla quadrienal de reciclatge lingüístic i pedagògic dels mestres en exercici. Els mitjans pedagògics i les experiències educatives en català existeixen, així com també la demanda social, només cal VOLUNTAT POLÍTICA.

7-  Tanmateix, creiem que a la Catalunya del Nord no es pot construir una escola catalana com a tal -com alguns militants la reclamen- és a dir, una escola catalana no aïllada del conjunt dels altres centres escolars públics nord-catalans. Cal primer aconseguir la generalització de l’ensenyament del català per a tots els alumnes de l’escola pública francesa. En segon lloc, cal en paral·lel, continuar consolidant les actuals “fileres bilingües” o xarxes català-francès que només representen el 5% del conjunt dels alumnes de la Catalunya del Nord. Finalment, en una tercera etapa i, amb el temps, perquè ningú no s’imagina que serà fàcil arribar-hi, aconseguir la transformació progressiva de l’escola pública francesa en una escola catalana. Però, no es poden invertir ni les etapes ni els objectius.

  8- Ràdio Arrels pot contribuir amb eficàcia al redreçament de la llengua dins i fora de l’escola.  Alguns dels seus tècnics i periodistes tenen més de 25 anys d’experiència i poden aportar alló que molts mestres necessiten, més fluïdesa, més naturalitat i competència lingüística. A més, Ràdio Arrels pot reforçar el lligam entre l’escola (massa sovint encara aïllada) i la societat nord-catalana. Pel que fa a les emissions de televisió provinents del Principat, notem que els televidents nord-catalans desitgen que s’evitin les intervencions en castellà no subtitulades perquè ells no l’entenen. Sobretot que, a vegades, es subtitula en català normatiu les persones que parlen amb la variant nord-catalana, fet evidentment vexatiu.