CULTURA I EUROREGIONS : CATALUNYA EN L’ARC MEDITERRANI

Aquest llibre s’interessa pel tema de l’acció cultural en l’Euroregió Pirineus Mediterrània, en la qual Catalunya té un paper actiu. És una problemàtica nova i una dimensió essencial de la construcció europea. El cas de Catalunya i de l’Euroregió Pirineus Mediterrània il•lustren el paper estratègic que poden tenir les polítiques culturals euroregionals en el context de la integració europea.

Més informació:

http://www.editorialaresta.com/cataleg.php?lang=ca&LLIBRE_ID=76 

Thomas Perrin, PACTE-CNRS, Université de Grenoble Alpes + Institut Universitari d'Estudis Europeus de Barcelonahttp://www.connectcp.org/ThomasPerrin

http://www.pacte-grenoble.fr/blog/perrin-thomas

Dins el n°6 (Hivern 2010) de la revista Vallespir editada  pel Centre Cultural Català del Vallespir, assenyalem tres  articles :

…..Les fileres bilingües a l’escola pública de Ceret : aquestes fileres – que fan 12 hores setmanals en català i 12 hores en francès – existeixen als quatre centres escolars de Ceret i atreuen més o menys 40% de l’alumnat.

…..Itinéraire d’un enfant de la diglossie d’en Michel Sargatal sobre l’expressió literaria en situació diglòssica

…..Paul Berthelot, un jove esperantista i anarquista de pas per Ceret els anys 1903-1907

Des del CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona us informem que ja es pot consultar el setè número de la Revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC): “Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur” coordinat per M. Antònia Martí.

 http://www.ub.edu/cusc/lsc/lsc_actual.htm

 L’impacte social de les tecnologies de la llengua Toni Badia (Universitat Pompeu Fabra)

La tecnologia modifica alguns comportaments individuals i socials que semblaven arrelats i quasi naturals de la vida humana en societat. En aquest canvi profund hi intervenen, de manera natural, les tecnologies de la llengua. En gran part, en la societat actual, la informació està codificada lingüísticament, de manera que la transmissió i el tractament de la informació solen adoptar les formes pròpies de la comunicació lingüística. La irrupció de les tecnologies de la llengua modifica les activitats de comprensió i expressió tant orals com escrites. Els canvis s’han començat a produir ja, de manera que els estem percebent en les nostres activitats professionals i privades. D’altra banda, els avenços actuals en recerca i desenvolupament en aquest àmbit permeten d’entreveure amb força claredat les perspectives de futur.

 Les tecnologies de la parla Joaquim Llisterri (Universitat Autònoma de Barcelona)

Les tecnologies de la parla tenen com a objectiu facilitar la interacció entre persones i ordinadors per mitjà de la llengua oral, que és el nostre mitjà de comunicació més natural. Per aquest motiu, són el resultat d’una recerca interdisciplinària en la qual participen  —o haurien de participar— els lingüistes. En aquest article es pretén mostrar com la conversió de text en parla, el reconeixement automàtic de la parla i els sistemes de diàleg estan assolint un paper cada cop més rellevant tant en la nostra vida quotidiana com en determinats entorns professionals; d’altra banda, s’exposa breument com poden contribuir també a millorar la integració de determinats col·lectius.

El català i les tecnologies de la llengua Gemma Boleda, Montse Cuadros, Cristina España-Bonet i Lluís Padró (Centre de Recerca TALP Universitat Politècnica de Catalunya) Maite Melero, Martí Quixal i Carlos Rodríguez (Universitat Pompeu Fabra)

El processament computacional de la llengua abraça qualsevol activitat relacionada amb la creació, la gestió i la utilització de tecnologia i de recursos lingüístics. En el pla científic, aquesta activitat és central en disciplines com ara la lingüística de corpus, l’enginyeria lingüística o el processament del llenguatge natural escrit o parlat. En el pla quotidià, s’inclou en un ventall ampli d’aplicacions cada cop més habituals: sistemes automàtics d’atenció telefònica, traducció automàtica, etc. La gran majoria d’aquestes aplicacions requereixen eines i recursos lingüístics específics per a cada llengua. Per a llengües amb un mercat ampli, com l’anglès o el castellà, l’oferta de productes i serveis basats en tecnologia lingüística és variada i habitual. Per al cas de llengües com el català, és més difícil trobar productes i serveis que s’ofereixin ja «de fàbrica» amb aquesta tecnologia. Aquest article presenta una panoràmica de l’estat actual de les tecnologies de la llengua per al català, com també diversos aspectes que avui dia es debaten en el si de la comunitat científica dedicada al processament del llenguatge natural parlat i escrit.

Tecnologies lingüístiques de la llengua gallega Xavier Gómez Guinovart (Universitat de Vigo)

En aquest article es fa una repassada sintètica, però prou acurada, de l’estat actual de les tecnologies lingüístiques de la llengua gallega, tenint en compte alguns dels aspectes socials i sociolingüístics més rellevants. Es presenta un panorama de les aplicacions i els recursos principals en l’àmbit dels bancs de dades textuals, dels lèxics i els diccionaris electrònics, de les eines per a la correcció lingüística de texts, de la traducció automàtica i de les tecnologies de la parla, i se n’ofereix una valoració crítica dels resultats i les perspectives.

Basc i tecnologia lingüística Itziar Aduriz*, Arantza Diaz de Ilarraza, Kepa Sarasola (IXA taldea (UPV-EHU), *Linguistikako saila. Bartzelonako Unibertsitatea

En aquest article reflexionem sobre el monopoli de les llengües «majoritàries» en l’àmbit de les tecnologies lingüístiques. Analitzem, així mateix, com les llengües minoritàries poden afrontar aquest desafiament i examinem el cas de l’èuscar. Un cop estudiat el desenvolupament de l’èuscar en el camp de les tecnologies lingüístiques, analitzem fins a quin punt aquestes tecnologies poden ajudar el procés de normalització de la llengua.

L’ Atlas UNESCO des langues en danger dans le monde a pour ambition de constituer un outil de suivi de l’état des langues en danger dans le monde et des tendances globales en matière de diversité linguistique. Rendue possible grâce au soutien de la Norvège, la dernière édition de l’Atlas (2009, sous presse) répertorie environ 2 500 langues (dont 220 éteintes depuis 1950), chiffre qui s’approche de celui généralement accepté d’environ 3 000 langues en danger dans le monde. Pour chaque langue, l’Atlas indique son nom, son niveau de vitalité  et le ou les pays où elle est parlée.

L’édition interactive fournit des informations complémentaires sur le nombre de locuteurs, les mesures ou projets liés à cette langue, les sources, les codes ISO 639-3 correspondants et les coordonnées géographiques. Cette version en ligne de l’Atlas permet pour la première fois une très large diffusion et pourra être mise à jour régulièrement, notamment en fonction des commentaires fournis par les utilisateurs.  L’édition actuelle présente les degrés de vitalité d’une manière légèrement différente des éditions précédentes. La nouvelle terminologie est basée sur le rapport de l’UNESCO sur la vitalité et le danger de disparition des langues qui établit 6 degrés de vitalité / risque de disparition décliné sur 9 facteurs différents.

http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?pg=00139

Les données les plus récentes et les plus complètes sur la situation socio-linguistique nord-catalane sont celles des deux enquêtes EULCN (Enquesta sobre els Usos Lingüístics a la Catalunya-Nord) et EOCC (Enquesta Oral complementària de Competència en Català) (2004) (1). Elles ont fait l’objet d’une publication dans le cadre de la revue-collection Aïnes Noves (1, 2007) des Presses Universitaires de Perpignan (2). Le sommaire détaillé est disponible sur Portalcat 

http://portalcat.univ-perp.fr/ainesnoves/article1_1.htm

(1)  115 p. textes en catalan 10 euros

(2)  http://pup.univ-perp.fr/commande.php