Overblog
Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
14 avril 2013 7 14 /04 /avril /2013 18:50
Partager cet article
Repost0
18 mars 2013 1 18 /03 /mars /2013 07:02

TV3-2-.png

Pere Codonyan, històric corresponsal de Televisió de Catalunya a Perpinyà, és un dels professionals afectats per la decisió de la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de suspendre amb data 31 de maig els contractes que tenia amb productores i col·laboradors de diverses corresponsalies territorials.

Entrevista :

http://www.naciodigital.cat/noticia/52456/codonyan/catalunya/nord/sentiment/abando/traicio

Partager cet article
Repost0
6 mars 2013 3 06 /03 /mars /2013 18:03
Partager cet article
Repost0
6 mars 2013 3 06 /03 /mars /2013 08:29

pen_oc.pngManifeste affirmant le caractère un et divers de la langue et de la culture d’Oc

Les signataires de ce manifeste tiennent à affirmer qu’ils constatent les faits précisés ci-après, et sur lesquels une certaine confusion est parfois entretenue :

- La langue d’Oc ou langue occitane est une langue romane qui s’est développée à partir du bas latin entre les Alpes et les Pyrénées sur un territoire englobant le tiers sud de la France ainsi que des vallées du Piémont italien et le Val d’Aran en Espagne. Comme toutes les langues elle possède de nombreuses variétés régionales qui sont autant de richesses et font qu’on peut la subdiviser en dialectes : le Provençal, le Gascon, le Nord-Occitan (Limousin, Auvergnat et Vivaro-Alpin) et le Languedocien

- L’intercompréhension générale entre ces variétés pour un locuteur qui maîtrise correctement l’une d’elles se fait sans difficulté, dans cet espace d’oc il n’a nullement besoin d’interprète ! Toutefois, le fait que cette langue n’ait jamais été la langue d’un ensemble politique uni, qu’elle ait été longuement confinée dans un usage principalement privé et vernaculaire, entre groupes de proximité, a pu faire croire à quelques observateurs extérieurs ou inattentifs à un émiettement de cet ensemble en plusieurs langages différents. Certains groupuscules, refusant le consensus de la majorité des linguistes sérieux, vont ainsi jusqu’à prétendre qu’il y aurait non pas une mais plusieurs « langues d’oc ».

- Outre le fait que cette conception linguistique s’oppose aux faits constatés et au consensus scientifique sur la question, elle ignore surtout la réalité culturelle des pays d’Oc. Celle-ci ne se réduit nullement à l’étude de différences phonologiques et lexicales entre parlers ruraux. Au contraire, cette merveilleuse diversité a toujours été utilisée pour développer une culture ouverte sur l’ensemble des pays d’Oc et sur le monde.

- En effet la langue d’Oc, riche de ses diversités locales sur le plan de la phonétique et du vocabulaire, s’est exprimée depuis un millénaire dans une ambiance d’unité qui s’est avérée d’emblée au Moyen Âge. A cette époque les Troubadours Limousins, Auvergnats, Gascons, Languedociens ou Provençaux participaient tous ensemble à l’élaboration d’une culture prestigieuse que l’on a pu qualifier de « printemps poétique de l’Europe ». Se déplaçant d’un bout à l’autre de l’aire géographique de la Langue d’Oc, ainsi que dans les Cours de Castille, d’Italie, ou d’Angleterre, voire du Portugal ou d’Allemagne, ces poètes et musiciens raffinés participaient à l’évidence sans aucun cloisonnement au même élan culturel.

C’est dans le même esprit à partir du XIXe siècle que Frédéric Mistral et ses amis ont brillamment relancé ce jaillissement créateur en fondant le Félibrige : un grand mouvement de renaissance culturelle « Des Alpes aux Pyrénées » à résonnance internationale. La fondation de l’Institut d’Etudes Occitanes en 1945 par Ismaël Girard et ses amis n’est que le prolongement et l’amplification de cette même dynamique préfigurée dès 1926 par Joseph d’Arbaud et Ernest Feroul. Cette aventure culturelle, malgré l’hostilité et le mépris qu’elle a trop souvent rencontrés, a contribué indiscutablement à refaire de la langue d’Oc moderne une langue de civilisation et de culture à part entière, illustrée par plus de 1500 auteurs, qui, se basant sur la grande richesse de ses variétés locales, dans une perspective d’unicité de cet ensemble culturel, en ont fait un remarquable outil de pensée et d’écriture qui n’a plus rien à envier à aucune autre langue contemporaine sur le plan du potentiel de description et d’abstraction.

Dans tous les autres domaines de création, musique, spectacle vivant, la langue et la culture d'Oc manifestent leur unité à travers un formidable dynamisme créatif fondé sur l'échange entre les différentes régions : les groupes musicaux gascons, par exemple, loin de se confiner en Béarn-Gascogne, se produisent en tous points du territoire, jusqu'aux Alpes et au-delà, tout comme les Occitans cisalpins ou niçards vont se faire entendre loin vers l'ouest par un auditoire enthousiaste que borne l'océan. Demander, comme le font certains, que les variantes de la langue d'oc soient reconnues comme autant de langues à part entière, c'est briser ce mouvement d'échanges multiples et appeler à un repli mortifère sur soi. Les variantes de la langue d'Oc ne seront pas mieux défendues si elles se recroquevillent sur elles-mêmes en revendiquant chacune pour soi le statut de langues : elles se scléroseront jusqu'au dessèchement. C'est au contraire en s'exprimant dans un cadre plus large qui leur servira de caisse de résonance qu'elles seront pleinement reconnues comme variantes.

La situation de la langue d’Oc est difficile du fait de la politique active d’éradication dont elle fait l’objet depuis trop longtemps et du peu de soutien qu’elle reçoit des pouvoirs publics. Cette situation ne change rien à sa valeur d’outil de pensée et d’écriture. Son potentiel sur le plan de la culture est équivalent à celui de n’importe quelle langue disposant d’un appareil d’état pour la soutenir.

Nous soussignés, acteurs culturels, écrivains et usagers de cette langue, affirmons publiquement notre attachement à cette notion absolument évidente : la langue d’oc est à la fois une et diverse. Notre culture fonctionne comme un vaste ensemble non hiérarchisé « des Alpes aux Pyrénées », « de la mer bleue à la mer verte » en cultivant sa merveilleuse diversité qui constitue une de ses originalités et ne s’oppose en rien à cette ambiance d’unité qui a toujours été la sienne et lui confère également son dynamisme.

Manifeste à l’initiative de la section de langue d’Oc du « PEN international », association mondiale des écrivains pour la liberté d’expression 

http://www.petitions24.net/manifeste_affirmant_le_caractere_un_et_divers_de_la_langue_doc

                                                                                                                                                                    

Partager cet article
Repost0
26 février 2013 2 26 /02 /février /2013 07:14

casal logo

 

 

CONVOCATÒRIA DE L'ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2013
EL CASAL - Centre Cultural Català-Casal Jaume 1er


DISSABTE 16 DE MARÇ 2013 (15h30 h)

  • Balanç d'activitats 2012
  • Situació econòmica
  • Objectius de treball per l'any 2013. Perspectives de programació i econòmiques.
  • Preguntes i diversos.
  • Elecció del Consell d'administració
Partager cet article
Repost0
25 février 2013 1 25 /02 /février /2013 20:27

dictat-copie-1DICTAT EN CATALÀ

Dissabte 2 de març del 2013 • 15 h 00

Satèl·lit del palau de les exposicions • Perpinyà

.

Qui organitza el dictat ?

Els Servei d’Afers catalans de la Vila de Perpinyà organitza el Dictat amb el suport de la Generalitat de Catalunya (departament de Política lingüística), l’Institut d’Estudis catalans,les edicions Larousse, La Fundació Gran Enciclopèdia catalana i, en col·laboració, amb la Federació per a la Defensa de la llengua i la cultura catalanes, Ràdio Arrels, el col·lectiu de professors de català per a adults, l’Associació per l’ensenyament del català (APLEC), Òmnium Cultural Catalunya Nord, la Fundació del festival de Perelada i l’editorial del Trabucaire.

Quina finalitat té el dictat ?

L’objectiu del Dictat no és elitista : es vol mostrar que la llengua viu malgrat les

interdiccions, superant l’èxit de l’any 2012 i donant satisfacció als participants.

Com funciona el dictat ?

S’atribueix un número a cada participant, se li ofereix un bolígraf. Dues persones llegeixen el Dictat, redactat per un especialista. La correcció és anònima.

Quan es proclamaran els resultats ?

Es proclamaran els resultats a començament d’abril, on es comunicarà la versió original del text. Es premiarà els millors dictats amb lots de llibres i diccionaris cada participant rebrà un diploma de participació.

 

Més informació : & 04 68 62 38 82 • regicat@mairie-perpignan.com

Feu arribar aquesta butlleta ràpidament a Servei d’Afers catalans • Edifici Delacroix, 11 carrer Émile Zola • 66000 Perpinyà.

Número : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cognom : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nom : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Data i lloc de naixement : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Municipi : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Partager cet article
Repost0
10 juin 2011 5 10 /06 /juin /2011 01:16
Partager cet article
Repost0
7 mars 2011 1 07 /03 /mars /2011 04:49

upvd retolbil

L’entorn documental constitueix el cinquè assumpte. Amb la renovació i l’ampliació de la "Casa dels Països Catalans" del campus de Perpinyà, s’ha pogut crear, a la planta baixa de l’edifici central, un gran espai tècnic - gestionat pel S.C.D. (Service Commun de la Documentation) de la UPVD - destinat a reagrupar  tots els recursos documentals relacionats amb els Estudis Catalans.

 Resulta que des de fa quasi bé un any aquesta biblioteca està tancada per manca de personal qualificat. A més a més, una quantitat important de llibres està en espera de catalogació en els magatzems de la Biblioteca Universitària i els fons d’arxius estan totalment negligits. Últimament, els responsables han evocat la possibilitat d’una (re)integració en l’edifici principal de la Biblioteca Universitària. En aquest cas, hi hauria un doble perill d’esclat del fons amb una dispersió en el fons general (ja en curs per a les obres d’història catalana) i d’un « desherbage » - és a dir d’una destrucció selectiva de llibres per a recuperar prestatgeries. Per a la direcció de la UPVD aquesta operació tindria un altre avantatge : el de recuperar un espai suplementari necessari per a acollir la filera de Turisme en el marc de la fusió programada entre Estudis Turístics i Estudis Catalans (a la qual dedicarem el post següent).

 

  

 

 

   

Partager cet article
Repost0
6 mars 2011 7 06 /03 /mars /2011 08:43

upvd retolbil

Durant anys i anys, els Estudis Catalans han batallat per aconseguir – amb la creació d’un lloc de treball rere l’altre - una massa crítica de personal de plantilla (catedràtics i professors titulars). I tot d’una, la direcció de la UPVD fa desaparèixer dos llocs de Maître de Conférences (titulars) -  amb una argumentació molt  fluixa i  discutible. La conseqüència ben concreta és una retallada del 20% del potencial de docència.

D’altra banda el Vice-president CEVU va declarar públicament que els catalanistes tindrien una pròrroga d’un any per a captar força més estudiants i que un fracàs eventual seria sancionat per una sèrie de retallades del volum d’hores lectives del pla d’estudis.

És clar que el perill no concerneix únicament el català : les conseqüències directes de la mutació neo-liberal de l’ensenyament universitari francès  fan que molts sectors – com la filologia clàssica, per exemple – estiguin amenaçats, en particular a les universitats petites o mitjanes. Però es pot  criticar el fet que la UPVD, en contradicció flagrant amb el seu discurs oficial pan-català, no hagi volgut assumir l’especificitat de la situació acadèmica, històrica i geopolítica de la catalanística i reservar-li un tractament adaptat. A més a més, aquestes retallades debiliten els Estudis Catalans i  en perjudiquen greument el futur.

 

 

   

Partager cet article
Repost0
24 février 2011 4 24 /02 /février /2011 12:25

upvd retolbil

Potser que els primers incidents  relatius a la preparació al CAPES i a la supressió del DUEC  no s’hagin interpretat correctament. En ambdós casos, no es tracta realment, de part de la direcció de la Universitat, d’una actitud negativa de cara al català sinó d’una manca de reactivitat dels Estudis Catalans – simptomàtica de diverses dificultats internes  ja antigues.

D’una banda semblaria que els canvis radicals del sistema de preparació a les oposicions de l’ensenyament secundari (CAPES) haguessin deixat els catalanistes una mica desorientats, situació que, a la tardor, hauria privat els candidats a les proves d’admissibilitat d’un suport adequat. D’altra banda, el Diploma Universitari d’Estudis Catalans (DUEC) concebut ja fa més de trenta anys en un context aleshores molt diferent es va trobar progressivament marginat amb cada cop menys estudiants ; no va evolucionar prou  per a poder assumir l’emergència de noves necessitats i  de nous públics.

La crítica principal que s’en podria fer és que en lloc de cercar a entendre el perquè d’aquestes coses i deixar als Estudis Catalans més temps per a adaptar-se, la UPVD ha aplicat de forma mecànica les noves normatives restrictives de rendiment induïdes per la política estatal neo-liberal d’autonomització de les universitats.

En canvi, amb els dos assumptes següents – el personal de plantilla i les hores lectives – la problemàtica esdevé bastant diferent  (….)

 

 

  

Partager cet article
Repost0