Un judici sobre la retolació bilingüe

El tribunal de Montpeller acaba de declarar la retolació en occità de l'entrada de Vilanova de Magalona il.legal. Segons el tribunal, la retolació en una altra llengua que la francesa no respectaria el codi de la ruta, tampoc respectaria els principis mateixos de la "République Française", i més greu que tot, com pel cas de Martí, en grafia occitana Vilanova porta un accent sobre la O, accent diacrític que no té cap raó de ser en la  llengua estatal. Si la coherència segueix el seu curs, aquest cas podria fer jurisprudència i de retruc il.legalitzar les entrades de tots els pobles nord-catalans, d'una bona part dels pobles occitans, però també de Bretanya, Alsàcia, Córsega, Iparralda...

Cal insitir sobre el fet que si s'ha concedit un reconeixement « patrimonial » de les llengües « regionals », aquest reconeixement no tenia com a objectiu la pervivència d'aquestes mateixes llengües.

Si l'Estat  havia tingut la voluntat política de salvaguardar aquestes llengües hauria actuat de manera diferent. Per exemple :

• Les llengües haurien entrat a l'article 2 de la constitució declarant-les llengües nacionals al mateix títol que el francès i no un apartat de l'article 75
• Les llengües haurien gaudit d'una llei de normalització a l'espai públic, radiofònic, televisiu, a l'ensenyament...

Un dossier calent que s’afageix a una llarga sèrie : televisió (dossier de la TNT), ràdio (prohibició de Flaix), català a les escoles públiques…