Lengües minoritzades i tecnologia lingüística

Des del CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona us informem que ja es pot consultar el setè número de la Revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC): “Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur” coordinat per M. Antònia Martí.

 http://www.ub.edu/cusc/lsc/lsc_actual.htm

 L’impacte social de les tecnologies de la llengua Toni Badia (Universitat Pompeu Fabra)

La tecnologia modifica alguns comportaments individuals i socials que semblaven arrelats i quasi naturals de la vida humana en societat. En aquest canvi profund hi intervenen, de manera natural, les tecnologies de la llengua. En gran part, en la societat actual, la informació està codificada lingüísticament, de manera que la transmissió i el tractament de la informació solen adoptar les formes pròpies de la comunicació lingüística. La irrupció de les tecnologies de la llengua modifica les activitats de comprensió i expressió tant orals com escrites. Els canvis s’han començat a produir ja, de manera que els estem percebent en les nostres activitats professionals i privades. D’altra banda, els avenços actuals en recerca i desenvolupament en aquest àmbit permeten d’entreveure amb força claredat les perspectives de futur.

 Les tecnologies de la parla Joaquim Llisterri (Universitat Autònoma de Barcelona)

Les tecnologies de la parla tenen com a objectiu facilitar la interacció entre persones i ordinadors per mitjà de la llengua oral, que és el nostre mitjà de comunicació més natural. Per aquest motiu, són el resultat d’una recerca interdisciplinària en la qual participen  —o haurien de participar— els lingüistes. En aquest article es pretén mostrar com la conversió de text en parla, el reconeixement automàtic de la parla i els sistemes de diàleg estan assolint un paper cada cop més rellevant tant en la nostra vida quotidiana com en determinats entorns professionals; d’altra banda, s’exposa breument com poden contribuir també a millorar la integració de determinats col·lectius.

El català i les tecnologies de la llengua Gemma Boleda, Montse Cuadros, Cristina España-Bonet i Lluís Padró (Centre de Recerca TALP Universitat Politècnica de Catalunya) Maite Melero, Martí Quixal i Carlos Rodríguez (Universitat Pompeu Fabra)

El processament computacional de la llengua abraça qualsevol activitat relacionada amb la creació, la gestió i la utilització de tecnologia i de recursos lingüístics. En el pla científic, aquesta activitat és central en disciplines com ara la lingüística de corpus, l’enginyeria lingüística o el processament del llenguatge natural escrit o parlat. En el pla quotidià, s’inclou en un ventall ampli d’aplicacions cada cop més habituals: sistemes automàtics d’atenció telefònica, traducció automàtica, etc. La gran majoria d’aquestes aplicacions requereixen eines i recursos lingüístics específics per a cada llengua. Per a llengües amb un mercat ampli, com l’anglès o el castellà, l’oferta de productes i serveis basats en tecnologia lingüística és variada i habitual. Per al cas de llengües com el català, és més difícil trobar productes i serveis que s’ofereixin ja «de fàbrica» amb aquesta tecnologia. Aquest article presenta una panoràmica de l’estat actual de les tecnologies de la llengua per al català, com també diversos aspectes que avui dia es debaten en el si de la comunitat científica dedicada al processament del llenguatge natural parlat i escrit.

Tecnologies lingüístiques de la llengua gallega Xavier Gómez Guinovart (Universitat de Vigo)

En aquest article es fa una repassada sintètica, però prou acurada, de l’estat actual de les tecnologies lingüístiques de la llengua gallega, tenint en compte alguns dels aspectes socials i sociolingüístics més rellevants. Es presenta un panorama de les aplicacions i els recursos principals en l’àmbit dels bancs de dades textuals, dels lèxics i els diccionaris electrònics, de les eines per a la correcció lingüística de texts, de la traducció automàtica i de les tecnologies de la parla, i se n’ofereix una valoració crítica dels resultats i les perspectives.

Basc i tecnologia lingüística Itziar Aduriz*, Arantza Diaz de Ilarraza, Kepa Sarasola (IXA taldea (UPV-EHU), *Linguistikako saila. Bartzelonako Unibertsitatea

En aquest article reflexionem sobre el monopoli de les llengües «majoritàries» en l’àmbit de les tecnologies lingüístiques. Analitzem, així mateix, com les llengües minoritàries poden afrontar aquest desafiament i examinem el cas de l’èuscar. Un cop estudiat el desenvolupament de l’èuscar en el camp de les tecnologies lingüístiques, analitzem fins a quin punt aquestes tecnologies poden ajudar el procés de normalització de la llengua.