blog de l'Observatoire Socio-Linguistique Nord-Catalan
bloc de l'Observatori Socio-Lingüístic Nord-Català
Dues notícies de bloc (en francès) sobre l’últim episodi de l’embolic dels Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà :
L’entorn documental constitueix el cinquè assumpte. Amb la renovació i l’ampliació de la "Casa dels Països Catalans" del campus de Perpinyà, s’ha pogut crear, a la planta baixa de l’edifici central, un gran espai tècnic - gestionat pel S.C.D. (Service Commun de la Documentation) de la UPVD - destinat a reagrupar tots els recursos documentals relacionats amb els Estudis Catalans.
Resulta que des de fa quasi bé un any aquesta biblioteca està tancada per manca de personal qualificat. A més a més, una quantitat important de llibres està en espera de catalogació en els magatzems de la Biblioteca Universitària i els fons d’arxius estan totalment negligits. Últimament, els responsables han evocat la possibilitat d’una (re)integració en l’edifici principal de la Biblioteca Universitària. En aquest cas, hi hauria un doble perill d’esclat del fons amb una dispersió en el fons general (ja en curs per a les obres d’història catalana) i d’un « desherbage » - és a dir d’una destrucció selectiva de llibres per a recuperar prestatgeries. Per a la direcció de la UPVD aquesta operació tindria un altre avantatge : el de recuperar un espai suplementari necessari per a acollir la filera de Turisme en el marc de la fusió programada entre Estudis Turístics i Estudis Catalans (a la qual dedicarem el post següent).
Durant anys i anys, els Estudis Catalans han batallat per aconseguir – amb la creació d’un lloc de treball rere l’altre - una massa crítica de personal de plantilla (catedràtics i professors titulars). I tot d’una, la direcció de la UPVD fa desaparèixer dos llocs de Maître de Conférences (titulars) - amb una argumentació molt fluixa i discutible. La conseqüència ben concreta és una retallada del 20% del potencial de docència.
D’altra banda el Vice-president CEVU va declarar públicament que els catalanistes tindrien una pròrroga d’un any per a captar força més estudiants i que un fracàs eventual seria sancionat per una sèrie de retallades del volum d’hores lectives del pla d’estudis.
És clar que el perill no concerneix únicament el català : les conseqüències directes de la mutació neo-liberal de l’ensenyament universitari francès fan que molts sectors – com la filologia clàssica, per exemple – estiguin amenaçats, en particular a les universitats petites o mitjanes. Però es pot criticar el fet que la UPVD, en contradicció flagrant amb el seu discurs oficial pan-català, no hagi volgut assumir l’especificitat de la situació acadèmica, històrica i geopolítica de la catalanística i reservar-li un tractament adaptat. A més a més, aquestes retallades debiliten els Estudis Catalans i en perjudiquen greument el futur.
Potser que els primers incidents relatius a la preparació al CAPES i a la supressió del DUEC no s’hagin interpretat correctament. En ambdós casos, no es tracta realment, de part de la direcció de la Universitat, d’una actitud negativa de cara al català sinó d’una manca de reactivitat dels Estudis Catalans – simptomàtica de diverses dificultats internes ja antigues.
D’una banda semblaria que els canvis radicals del sistema de preparació a les oposicions de l’ensenyament secundari (CAPES) haguessin deixat els catalanistes una mica desorientats, situació que, a la tardor, hauria privat els candidats a les proves d’admissibilitat d’un suport adequat. D’altra banda, el Diploma Universitari d’Estudis Catalans (DUEC) concebut ja fa més de trenta anys en un context aleshores molt diferent es va trobar progressivament marginat amb cada cop menys estudiants ; no va evolucionar prou per a poder assumir l’emergència de noves necessitats i de nous públics.
La crítica principal que s’en podria fer és que en lloc de cercar a entendre el perquè d’aquestes coses i deixar als Estudis Catalans més temps per a adaptar-se, la UPVD ha aplicat de forma mecànica les noves normatives restrictives de rendiment induïdes per la política estatal neo-liberal d’autonomització de les universitats.
En canvi, amb els dos assumptes següents – el personal de plantilla i les hores lectives – la problemàtica esdevé bastant diferent (….)
Una intervenció recent del moviment associatiu, més particularment a través de la Federació per la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes, ha provocat una reacció en cadena i un buzz a tot arreu dels Països Catalans. La direcció de la Universitat, després d’aquesta interpel·lació, ha multiplicat les seves actuacions públiques per a desencebar el conflicte i afirmar una implicació indefectible en la seva política pan-catalana.
Aquesta intervenció concernia només dos assumptes – l’absència de cursos de preparació a les oposicions de l’ensenyament secundari (CAPES) i la supressió d’un diploma (DUEC). Resulta que mentrestant s’han acumulat sobre la qüestió polèmica del futur dels Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà una bona mitja dotzena d’altres afers. Dedicarem doncs una sèrie de notícies a aquest embolic acadèmic – que és molt revelador d’unes noves tendències i afecta un element d’importància estratègica de la política lingüística al nord de la ratlla.